Presentación ICAF 2018

El ICAF es el principal festival en el mundo dedicado a las artes comunitarias. Con sede en Rotterdam (Holanda), es imprescindible destacar su proyección y énfasis internacional con programaciones de proyectos de todo el mundo. El ICAF ofrece la oportunidad de ver propuestas artísticas que rara vez tenemos la ocasión de conocer si no es visitando sus contextos locales.

Asímismo el ICAF se basa en un planteamiento poliédrico en el cual encontramos desde exhibiciones de compañías, muestras de procesos creativos, conferencias, talleres teóricos, talleres prácticos… Hasta propuestas más relajadas de encuentro entre los profesionales dondepuedan conocerse, profundizar y crear nuevas propuestas. También durante el ICAF, siempre se desarrolla una pequeña producción local con ciudadanos de Rotterdam en la que un artista extranjero transfiere su práctica.

Otra de sus cualidades importantes es el cuidado en la propia organización del festival, que responde a valores y maneras de hacer de la creación comunitaria. Un buen ejemplo de ello es el conocimiento individualizado y personal de todos sus participantes por parte del equipo, lo cual promueve sinergias e interacciones muy valiosas entre todos los implicados.

Actualmente el ICAF vive un momento de crecimiento y evolución. En 2016 apareció la Escuela de Verano: una nueva propuesta bianual que este año se consolida con su segunda edición. Además, por primera vez la Escuela de Verano tendrá lugar en la ciudad de Barcelona y estará coorganizada por ComuArt, siendo una gran oportunidad de aprendizaje mutuo y aproximación a los contextos locales de creación artística comunitaria.

Eva García crea ComuArt sumando complicidades y aprendizajes intensos. Desde ComuArt acompañamos procesos de creación artística comunitaria. Impulsamos proyectos propios y colaboramos con organizaciones muy diversas, acompañando los procesos desde el momento de creación hasta la ejecución si así lo requieren. Ligamos de manera natural lo micro con lo macro, la acción con una pregunta permanente sobre el sentido político y social del arte. Empleamos lógicas de sostenibilidad y aprovechamiento de los recursos.

En definitiva, creemos que lo que caracteriza los procesos de creación comunitaria es la manera de hacer y no los modelos, de modo que la escucha genuina sobre el contexto y el momento son partes de nuestro modus operandi.

La temática 2018

Ningún sitio en el mundo es neutral o sólo tiene un significado posible. Cómo alguien percibe un ambiente depende de su perspectiva personal que está construida por una serie de experiencias existenciales y de calidades 6 días participantes 60 sensoriales. Para algunas personas Barcelona puede significar represión, trabajo, excitación o quizás miedo al terrorismo. Para otras puede significar relax, arte, arquitectura, sol, mar, o libertad. El sentimiento que tenemos sobre un lugar está determinado por nosotros mismos, nuestra historia y la posición que tenemos en el tiempo y el espacio. Muchos proyectos de arte comunitario cambian, clarifican, o influencian la perspectiva de sus participantes sobre el contexto en que viven, sobre ellos mismos y sobre los demás. ¿Con qué ojos miras tu entorno? ¿Y al mundo? ¿A qué responde esa perspectiva? ¿Cómo se ha construido tu percepción sobre el otro? ¿Qué sentidos empleas para crear tu perspectiva? Todas ellas nos parecen preguntas fascinantes para explorar durante la II Escuela de Verano ICAF con la temática de ‘Cambio de perspectiva’. Para terminar, el cambio de perspectiva como temática es muy fértil en el contexto de un intercambio internacional. En el encuentro de personas que provienen de muchos contextos sociales y culturales diferentes y donde, seguramente, ampliarán perspectivas .


L’ICAF és el principal Festival d’Arts Comunitàries amb seu a Rotterdam (Holanda). Per parlar de l’ICAF és imprescindible destacar la seva projecció internacional amb programacions de projectes d’arreu del món. El Festival ofereix l’oportunitat de veure propostes artístiques que poques vegades tenim l’ocasió de conèixer si no és visitant el seu context local. L’ICAF es basa en un plantejament polièdric proposant des d’exhibicions de companyies, mostres de processos creatius, conferències, tallers teòrics i tallers pràctics… fins a propostes més relaxades generant espais de trobada entre professionals per conèixer-se, aprofundir i crear noves propostes. A més a més, durant el Festival, sempre es desenvolupa una petita producció local amb ciutadans de Rotterdam, on un artista estranger transfereix la seva pràctica.

Una altra de les característiques a destacar del Festival, és la cura en la pròpia organització, que respon a valors i maneres de fer de la creació comunitària. Un bon exemple d’això és el coneixement individualitzat i personal per part de l’equip de tots els seus participants, que ajuda a promoure sinergies i interaccions molt valuoses entre tots els implicats.

Actualment l’ICAF viu un moment de creixement i evolució. El 2016 va aparèixer el projecte de l’Escola d’Estiu: una nova proposta que aquest any es consolida amb la seva segona edició. A més a més, per primera vegada l’Escola tindrà lloc a la ciutat de Barcelona i estarà co-organitzada amb ComuArt. No tenim cap dubte que serà una gran oportunitat d’aprenentatge mutu i aproximació a nous contextos locals de creació artística comunitària.

L’Eva García crea ComuArt sumant complicitats i aprenentatges intensos. Des de ComuArt acompanyem processos de creació artística comunitària, impulsem projectes propis i col·laborem amb organitzacions molt diverses. Lliguem de manera natural allò que és micro amb allò que és macro i ens preguntem sempre el sentit polític i social de les accions artístiques. Emprem lògiques de sostenibilitat i aprofitament dels recursos. Però sobretot creiem que el que caracteritza els processos de creació comunitària és la manera de fer i no els models de manera que l’escolta genuïna sobre el context i el moment són parts del nostre modus operandi.

La temàtica 2018

Cap lloc en el món és neutral o només té un significat possible. La manera com algú percep un ambient depèn de la seva perspectiva personal que està construïda per una sèrie d’experiències existencials i de qualitats sensorials. Per a algunes 6 dies participants 60 persones Barcelona pot significar pressió, treball, excitació o potser por. Per a altres pot significar tranquil·litat, art, arquitectura, sol, mar, o llibertat. El sentiment que tenim sobre un lloc està determinat per nosaltres mateixos, la nostra història i la posició que tenim en el temps i l’espai. Molts projectes d’art comunitari canvien, clarifiquen, o influencien la perspectiva dels seus participants sobre el context en què viuen, sobre ells mateixos i sobre els altres. Amb quins ulls mires el teu entorn? I, al món? A què respon aquesta perspectiva? Com s’ha construït la teva percepció sobre l’altre? Quins sentits empres per crear la teva perspectiva? Totes elles ens semblen preguntes fascinants per explorar durant la II Escola d’Estiu ICAF amb la temàtica de ‘Canvi de perspectiva’. Per acabar, el canvi de perspectiva com a temàtica és molt fèrtil en el context d’un intercanvi internacional. Arrel de la trobada de persones que provenen de molts contextos socials i culturals diferents segurament s’ampliaran les seves perspectives.

Anuncios

Crea un sitio web o blog en WordPress.com

Subir ↑